No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Com cada començament d’any, totes i tots tenim noves propostes i somnis per cumplir. Començar amb bon peu és molt important per a molta gent. Però de propostes d'any nou totes i tots anem ben servits, per tant, el que realment ens fa falta és positivisme.  Hui en dia ens queixem més del que riem, i això no ens ajuda. No té cap sentit omplir el sac de nous reptes   si no ens creguem capaços de realitzar-los. No hi ha millor repte que   pensar que tot és possible , que el nostre futur està en les nostres mans. Però tan important com ser positiu és rodejar-se de persones que ho siguen. Necessitem envoltar-nos d’aquelles i aquells que ens fan sentir bé. Persones importants, i que a més a més, tinguen la capacitat de transmetre allò que necessitem. Que ens regalen un somriure i ens animen a dir que sí! Així que ja saps, per al 2019, regala positivisme!

Fotos de la vaga de l'Ensenyament Públic el 29 de novembre de 2018 (Barcelona)

29 de novembre de 2018, vaga a l'ensenyament públic de Catalunya per dir prou a les retallades. Les mestres i els mestres fem vaga per demanar una baixada de ratios i a més a més per recuperar el poder adquisitiu que em perdut al llarg els últims anys. Fem vaga per millorar l'educació pública. La de tots! Sobren els motius! No hi ha cap dubte. Però tenim un "problema". El proper 12 de desembre, tot el personal públic de Catalunya està convocat a un altra vaga per reclamar aquella paga extra que ens van treure ja fa molt de temps...  I tots ens hem fet la mateixa pregunta: tan difícil era fer coincidir les dos vagues? Aquesta pregunta s'ha escoltat a pràcticament totes les escoles de Catalunya. Per què USTEC i CGT fan vaga el 29 de novembre i CCOO i l'UGT la fan el 12 de desembre? No és millor concentrar-ho tot el mateix dia per acumular una major quantitat de gent i per tant tenir més ressó als mitjans de comunicació? Bo, sembla que ha estat molt...

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió!  Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...

El començament de la temporada 2018/2019 ha estat molt emocionant. La tornada a la "Champions" i el Centenari ha motivat molt als aficionats del València Club de Futbol. Personalment així ho he viscut. He tornat a un Mestalla ple de gom a gom després de 3 anys a l'estranger, i el passat dilluns vaig patir i gaudir com un menut. Però una cosa no em va agradar... i és que deprés de molts anys (jo sempre l'he recordat en valencià), la megafonia del camp de futbol ha estat majoritàriament en castellà. Ser seguidor del VCF no és el mateix que ser del FC Barcelona o el Reial Madrid. Nosaltres no seguim al nostre equip perque guanya 2 o 3 títols cada temporada. Nosaltres som del València perque és un dels equips de la nostra terra, el VCF forma part de nosaltres, l'hem mamat des de menuts, com l'idioma. Per a nosaltres Fernando va ser el millor jugador del món, com també ho va ser Mendieta o Albelda, i ningú va guanyar la bota d'or ni va costar 100 milions d...

Qualsevol persona sent una alegria molt gran quan acaba l'institut, una carrera universitària, un màster, un cicle formatiu o símplement un curset de 30 hores. Formar-se personal i professionalment sempre és positiu, i quan més et costa, més orgullós/a estàs. Però ara resulta que als polítics de torn sembla que els regalen els màsters... i això a la gent normal no ens agrada. Un màster és molt car, i a més, costa molt de cursar si al mateix temps has de treballar o criar. Suposa dormir poques hores, gastar-se molts diners i fer molta feina...  Però, per què certes persones el poden aconseguir sense assistir a classe o amb convalidacions que semblen qüestionables? A més a més, hem d'escoltar a aquests personatges dir mentides constants. No tenen vergonya de dir que obtenir un títol de manera irregular no és un tema important. Però no hem de callar, no podem permetre que es burlen de nosaltres, que menyspreen allò que per a nosaltres és tant important,  l'educació . Per...