El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona.  Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen?  Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

Diumenge, 31 de desembre de 2020, i gairebé totes i tots al sofà de casa, cara la televisió. Són les 23:59 i el moment que tant hem esperat ha arribat. El 2020 ja és història, però sempre serà recordat com l'any de la Covid. Al món educatiu, un any per a oblidar, però també per a recordar. La pandèmia ha tret a la llum la feblesa del sistema educatiu. Les retallades dels anys de la crisis i la falta d'inversió han multiplicat els efectes d'aquesta pandèmia.  El passat mes de març, les escoles van tancar, però l'educació va continuar. Tant mestres com alumnes van treballar i donar el 120% per minimitzar els efectes d'aquest tancament, però el resultat final no va ser l'esperat. La bretxa digital, social i salarial van multiplicar les desigualtats entre alumnes.  Però aquestes desigualtats també van colpejar a mestres i professionals de l'educació, ja que no totes i tots tenien adquirit un nivell bàsic de la tan necessària Competència Digital. Presencialitat A

El passat 29 de setembre, a la porta de la seu central del Departament d'Educació, i també davant els diferents Serveis Territorials d'Educació, va tenir lloc una concentració unitària per demanar una educació segura:   El curs escolar ha començat, i la manca de mesures de seguretat ha estat la tònica d'aquest inici de curs, amb més de 1.300 grups escolars confinats a Catalunya.  A la ciutat de Barcelona, la concentració va ser tot un fracàs. Tot i ser per tarda, el seguiment va ser ridícul. Mal auguri tenint en compte la vaga educativa convocada per la CGT i el sindicat de secundària per als dies 9 i 15 d'octubre. Cal fer autocrítica, tant mestres i professors com sindicats. Les vagues i concentracions cada vegada tenen menys seguiment, i això és un indicatiu de que les coses no s'estan fent bé... Fotos de la concentració unitària davant el Departament d'Educació. Barcelona

Una vegada feta la consulta unitària, estaria bé explicar per quin motiu s'ha trigat tant a fer aquesta consulta.   Sabem des de l'estiu que els centres no estan preparats. Les mestres i els mestres  ens hem queixat públicament, i hem fet notar el nostre malestar. Però, des de l'administració sols hem rebut que pals.   Des del Departament d'Educació, han insinuat que si hi ha algun contagi serà culpa nostra, dels nostres cafès i els esmorzars. Han arribat a dir que els contagis seran cosa dels mestres i no dels alumnes, carregant-nos d'una responsabilitat que no ens toca.  I tot això ho diu el departament per a cobrir-se les esquenes davant la mala gestió que han fet d'aquesta crisis.     Des del curs passat ens feren creure que buscarien espais per desdoblar classes, i no ho han fet.  També comentaren que contractarien a professionals per poder baixar la ràtio, i a efectes reals, la baixada és insuficient. Era l'hora d'apostar per l'educació, i no h

  Després d'unes llargues i dures oposicions, ja fa 11 anys que sóc Funcionari. Però vaig entrar al cos de mestres per la porta gran, amb la primera  gran retallada de Zapatero . I des d'aquell dia, l'educació pública no ha parat de rebre pals i retallades. Sempre hem estat en el punt de mira. Ens han criticat pel nostre sou i les nostres vacances, també han posat en dubte la nostra capacitat o motivació , i a més a més, quan sortim al carrer per demanar una millora en l'educació pública, rebem pals de qui no els hauriem de rebre: els familiars dels nostres alumnes! Però ens hem acostumat a viure amb això. Sembla que les crítiques ja venen amb el sou... Amb el tancament de les escoles la situació és totalment diferent. Vivim un nou paradigma, i estem realitzant una educació a distància d'emergència. No és el que voliem, perquè no estem preparats. Molts alumnes no tenen ordinador, ni wifi, ni els coneixements necessaris per treballar des de casa. Y des de l'escol

Arriben les vacances de Nadal, entreguem les notes i fem un punt i seguit en el curs escolar 2019/2020. Banco de Imágenes y Sonidos del Ministerio de Educación T'assabentes que el curs no acaba de començar i que ja portem 3 mesos de lluita constant. És l'hora de reflexionar i valorar. Ja saps que va bé i que has de millorar. Passem els Nadals gaudint, però saps que no pots desconnectar al 100%. I aixó en part ens agrada! En 6 dies donarem la benvinguda al 2020 i com sempre, carreguem l'inici d'any de desitjos i nous reptes. M'agraden aquestes dates perquè tenim una bona excusa per millorar. L'1 de gener és el dia en que comencem a cuidar-nos de nou, valorem noves vies laborals, noves propostes educatives, etc. Així que vull desitjar-vos a totes i a tots un 2020 ple de nous reptes, il·lusions i propostes de millora. Bones Festes i molta energia per al 2020!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab