No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

El començament de la temporada 2018/2019 ha estat molt emocionant. La tornada a la "Champions" i el Centenari ha motivat molt als aficionats del València Club de Futbol. Personalment així ho he viscut. He tornat a un Mestalla ple de gom a gom després de 3 anys a l'estranger, i el passat dilluns vaig patir i gaudir com un menut. Però una cosa no em va agradar... i és que deprés de molts anys (jo sempre l'he recordat en valencià), la megafonia del camp de futbol ha estat majoritàriament en castellà. Ser seguidor del VCF no és el mateix que ser del FC Barcelona o el Reial Madrid. Nosaltres no seguim al nostre equip perque guanya 2 o 3 títols cada temporada. Nosaltres som del València perque és un dels equips de la nostra terra, el VCF forma part de nosaltres, l'hem mamat des de menuts, com l'idioma. Per a nosaltres Fernando va ser el millor jugador del món, com també ho va ser Mendieta o Albelda, i ningú va guanyar la bota d'or ni va costar 100 milions d...

Tot i la distància, és impossible no enterar-se de com ha quedat el "clásico"... encara que per a mi, un bon clàssic és el derbi valencià: València CF-Llevant UE. Però clar, tots els mitjans de comunicació es fan resó del partit, i sobretot, de l'actuació arbitral. Altra vegada... i es que sembla que la nova temporada comença igual que va acabar la passada temporada, amb una lluita constant per veure a qui afavoreix més l'arbitre, si al Barça o al Madrid. Però ningú pensa en ell... pobre arbrite. Quin marró haver de pitar un Barça-Madrid. I les preguntes existencials que s'haurà fet eixa persona abans, durant i després del partit... " Però a qui he d'ajudar? al Madrid? al Barça? als dos? i com ho faig?" Molt més fàcil per a ell hagués estat pitar un Madrid-Màlaga o un Barça-Celta (per dir dos partits al atzar). D'entrada, ja es sap qui eixirà guanyant... Però, pitar un Madrid-Barça? Quina putada li feren a De Burgos Bengoetxea...