29 de novembre de 2018, vaga a l'ensenyament públic de Catalunya per dir prou a les retallades. Les mestres i els mestres fem vaga per demanar una baixada de ratios i a més a més per recuperar el poder adquisitiu que em perdut al llarg els últims anys. Fem vaga per millorar l'educació pública. La de tots!
Sobren els motius! No hi ha cap dubte. Però tenim un "problema". El proper 12 de desembre, tot el personal públic de Catalunya està convocat a un altra vaga per reclamar aquella paga extra que ens van treure ja fa molt de temps... I tots ens hem fet la mateixa pregunta: tan difícil era fer coincidir les dos vagues?
Aquesta pregunta s'ha escoltat a pràcticament totes les escoles de Catalunya. Per què USTEC i CGT fan vaga el 29 de novembre i CCOO i l'UGT la fan el 12 de desembre? No és millor concentrar-ho tot el mateix dia per acumular una major quantitat de gent i per tant tenir més ressó als mitjans de comunicació?
Bo, sembla que ha estat molt difícil posar-se d'acord. Els sindicats han deixat de ser sindicats, i a l'igual que a la política, cadascú ha mirat pels seus interessos i s'han oblidat de l'objectiu real: la lluita conjunta per millorar l'educació!
Els sindicats es troben en el punt de mira des de fa molt de temps, i moltes vegades de manera injusta, però actuacions com aquesta no fan més que posar en dubte el seu treball. Esperem que sàpiguen rectificar i això no torne a pasar, encara que, tenint en compte les seues últimes actuacions, no les tinc totes...
"No faig vaga, no té cap sentit"
Com cada any, quan una vaga s'apropa, els treballadors comencen a valorar què fer. Cadascú és lliure i té motius personals per seguir-la o no. Tots tenim el dret de fer vaga, però també el de no fer-la.
El que realment no entenc és a tota aquella gent que diu: jo vull fer vaga, però no la faig perquè no serveix per a res.
I jo, cada vegada que escolte aquest comentari pense el mateix: si tots la férem, sí que seria útil.
No és el mateix fer una vaga amb un 30-40% de seguiment, que fer una vaga amb el 90% de seguiment. Si la gent decideix anar a treballar, el sistema no para, tot funciona pràcticament amb total normalitat, i la Generalitat (o l'òrgan competent) acaba estalviant els diners de totes aquelles i aquells que han fet vaga. És a dir, "la banca gana". Però, què passaria si un 90% fera vaga? l'escola no podria funcionar, i per tant, les families s'haurien de fer càrrec dels alumnes. Mares i pares haurien de quedar-se a casa per cuidar als fills i per tant faltar al seu lloc de treball (o arribar tard fins que troben alguna sol·lució). Per tant, problema a la vista!
Aquest problema es multiplica quan es convoca una segona vaga. Una segona paralització del sistema els pot fer molt de mal, i per tant, les opcions de començar una negociació són més grans. Una vaga ha de fer mal (o això penso jo). Una vaga que no molesta perd el seu sentit.
Fer vaga és una manera de dir prou. A dia de hui, l'única que tenim. I què necessitem? Unió! de totes i tots! Mares, pares, alumnes, mestres i com no, sindicats! Tots junts perquè a tots ens interessa lluitar per el nostre futur.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada