Per al 2019, regala positivisme!

Com cada començament d’any, totes i tots tenim noves propostes i somnis per cumplir. Començar amb bon peu és molt important per a molta gent.

Però de propostes d'any nou totes i tots anem ben servits, per tant, el que realment ens fa falta és positivisme.

Hui en dia ens queixem més del que riem, i això no ens ajuda. No té cap sentit omplir el sac de nous reptes si no ens creguem capaços de realitzar-los. No hi ha millor repte que pensar que tot és possible, que el nostre futur està en les nostres mans.

Però tan important com ser positiu és rodejar-se de persones que ho siguen. Necessitem envoltar-nos d’aquelles i aquells que ens fan sentir bé. Persones importants, i que a més a més, tinguen la capacitat de transmetre allò que necessitem. Que ens regalen un somriure i ens animen a dir que sí!

Així que ja saps, per al 2019, regala positivisme!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona. Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen? Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manife...

Més informació

Quina tranquil·litat...

Després d'unes llargues i dures oposicions, ja fa 11 anys que sóc Funcionari. Però vaig entrar al cos de mestres per la porta gran, amb la primera gran retallada de Zapatero . I des d'aquell dia, l'educació pública no ha parat de rebre pals i retallades. Sempre hem estat en el punt de mira. Ens han criticat pel nostre sou i les nostres vacances, també han posat en dubte la nostra capacitat o motivació , i a més a més, quan sortim al carrer per demanar una millora en l'educació pública, rebem pals de qui no els hauriem de rebre: els familiars dels nostres alumnes! Però ens hem acostumat a viure amb això. Sembla que les crítiques ja venen amb el sou... Amb el tancament de les escoles la situació és totalment diferent. Vivim un nou paradigma, i estem realitzant una educació a distància d'emergència. No és el que voliem, perquè no estem preparats. Molts alumnes no tenen ordinador, ni wifi, ni els coneixements necessaris per treballar des de casa. Y des de l'escol...

Més informació

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Més informació

Cercar en aquest blog