Passa al contingut principal

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent.

Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió! 

Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors.
Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat. Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per això, quan compartim taula per fer la cerveseta o per anar de dinar, si hi ha més d’un mestre o mestra, s’acaba parlant d’educació. Ho sentim, però som així de pessats!

En molt poc comença un nou  curs escolar, i com sempre, totes i tots el comencem en molta energia. Tenir tot un estiu per davant ens dona l’oportunitat de reflexionar i pensar molt, i per tant, de carregar les piles i fer que cada any, cada mestra i mestre siga una mica millor.

Feliç inici de curs! 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Vaga de l'Ensenyament Públic #29N

Fotos de la vaga de l'Ensenyament Públic el 29 de novembre de 2018 (Barcelona)

Hola de nou!

Ja fa temps que vaig crear aquest blog. Sóc mestre i vaig crear Eixida d'Emergència per compartir fotos d'allò que em semblava interessant. Però com podeu veure, ja fa més de dos anys que no he publicat res. Ja fa un temps que estic pensant : "m'agrdaria expressar el que opine o pense, sense importar el tema"... i que millor que aprofitar aquesta web per començar.  A més, a l'estar vivint als EEUU, trobe molt a faltar escriure en la meua llengua. No sé amb quina freqüència ho faré, però per ganes no serà! Text modificat el 24 de juliol de 2017