No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona.
Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat.
Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat.
Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals.
Però clar, al camp hi ha molta gent i això és complicat controlar-ho, més encara, quan vivim en una societat que tampoc és que tinga molta educació.
L'últim partit que vaig anar va ser davant el Vila-real, un partit en el que el València va ser molt superior i teòricament la gent havia d'estar contenta. Així i tot, un dels que tenia al meu voltant no va parar d'insultar a la gran majoria dels jugadors, encara que es va centrar en un, el rus Cheryshev. Cada vegada que tocava la pilota, aquest individu l'havia d'insultar. I clar, amb l'insult sempre acompanyava la nacionalitat del jugador, com si això tinguès alguna importància.
Va ser tant exagerat, que la filla del senyor que té l'abonament al meu costat li va dir a son pare: "aquest home és un poc racista no, papa?"
I com no, aquestes paraules d'una xiqueta d'uns 10 anys aproximadament, et fan pensar i valorar en quin tipus de societat vivim. El futbol sols multiplica allò que passa a cada casa. Els insults sols mostren com de maleducada és la nostra societat. Parlar de la nacionalitat o el color de la pell d'una persona per dirigir-se a ella sols mostra com de racista és aquesta persona. I això ha de canviar.
Al futbol podem cridar, podem enfadar-nos, podem alegrar-nos, però hem de ser educats i respectar.
Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat.
Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat.
Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals.
Però clar, al camp hi ha molta gent i això és complicat controlar-ho, més encara, quan vivim en una societat que tampoc és que tinga molta educació.
L'últim partit que vaig anar va ser davant el Vila-real, un partit en el que el València va ser molt superior i teòricament la gent havia d'estar contenta. Així i tot, un dels que tenia al meu voltant no va parar d'insultar a la gran majoria dels jugadors, encara que es va centrar en un, el rus Cheryshev. Cada vegada que tocava la pilota, aquest individu l'havia d'insultar. I clar, amb l'insult sempre acompanyava la nacionalitat del jugador, com si això tinguès alguna importància.
Va ser tant exagerat, que la filla del senyor que té l'abonament al meu costat li va dir a son pare: "aquest home és un poc racista no, papa?"
I com no, aquestes paraules d'una xiqueta d'uns 10 anys aproximadament, et fan pensar i valorar en quin tipus de societat vivim. El futbol sols multiplica allò que passa a cada casa. Els insults sols mostren com de maleducada és la nostra societat. Parlar de la nacionalitat o el color de la pell d'una persona per dirigir-se a ella sols mostra com de racista és aquesta persona. I això ha de canviar.
Al futbol podem cridar, podem enfadar-nos, podem alegrar-nos, però hem de ser educats i respectar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada