El començament de la temporada 2018/2019 ha estat molt emocionant. La tornada a la "Champions" i el Centenari ha motivat molt als aficionats del València Club de Futbol.
Personalment així ho he viscut. He tornat a un Mestalla ple de gom a gom després de 3 anys a l'estranger, i el passat dilluns vaig patir i gaudir com un menut. Però una cosa no em va agradar... i és que deprés de molts anys (jo sempre l'he recordat en valencià), la megafonia del camp de futbol ha estat majoritàriament en castellà.
Ser seguidor del VCF no és el mateix que ser del FC Barcelona o el Reial Madrid. Nosaltres no seguim al nostre equip perque guanya 2 o 3 títols cada temporada. Nosaltres som del València perque és un dels equips de la nostra terra, el VCF forma part de nosaltres, l'hem mamat des de menuts, com l'idioma. Per a nosaltres Fernando va ser el millor jugador del món, com també ho va ser Mendieta o Albelda, i ningú va guanyar la bota d'or ni va costar 100 milions d'euros. Som del València a l'igual que som valencians, és un sentiment que va lligat a la nostra personalitat. Per això no podem entendre que l'any del centenari la directiva s'oblide d'una cosa tan impotant per a nosaltres com és la nostra llengua: el valencià.
Necessitem un himne en valencià! Com l'Amunt València, que porta ja més de 20 anys a les nostres vides i totes i tots l'hem cantat quan el VCF ha sigut campió; a l'igual que necessitem la megafonia de l'estadi en valencià. El club no va a ser ni més ni menys internacional per utilitzar la llengua dels seus aficionats, el club serà internacional si guanya partits.
Valencianoparlants o no, el valencià és la llengua dels valencians, i per tant, del València Club de Futbol.
Per tot això, demanem que el València CF no renuncie a la llengua pròpia dels valencians.
Personalment així ho he viscut. He tornat a un Mestalla ple de gom a gom després de 3 anys a l'estranger, i el passat dilluns vaig patir i gaudir com un menut. Però una cosa no em va agradar... i és que deprés de molts anys (jo sempre l'he recordat en valencià), la megafonia del camp de futbol ha estat majoritàriament en castellà.
Ser seguidor del VCF no és el mateix que ser del FC Barcelona o el Reial Madrid. Nosaltres no seguim al nostre equip perque guanya 2 o 3 títols cada temporada. Nosaltres som del València perque és un dels equips de la nostra terra, el VCF forma part de nosaltres, l'hem mamat des de menuts, com l'idioma. Per a nosaltres Fernando va ser el millor jugador del món, com també ho va ser Mendieta o Albelda, i ningú va guanyar la bota d'or ni va costar 100 milions d'euros. Som del València a l'igual que som valencians, és un sentiment que va lligat a la nostra personalitat. Per això no podem entendre que l'any del centenari la directiva s'oblide d'una cosa tan impotant per a nosaltres com és la nostra llengua: el valencià.
Necessitem un himne en valencià! Com l'Amunt València, que porta ja més de 20 anys a les nostres vides i totes i tots l'hem cantat quan el VCF ha sigut campió; a l'igual que necessitem la megafonia de l'estadi en valencià. El club no va a ser ni més ni menys internacional per utilitzar la llengua dels seus aficionats, el club serà internacional si guanya partits.
Valencianoparlants o no, el valencià és la llengua dels valencians, i per tant, del València Club de Futbol.
Per tot això, demanem que el València CF no renuncie a la llengua pròpia dels valencians.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada