El començament de la temporada 2018/2019 ha estat molt emocionant. La tornada a la "Champions" i el Centenari ha motivat molt als aficionats del València Club de Futbol. Personalment així ho he viscut. He tornat a un Mestalla ple de gom a gom després de 3 anys a l'estranger, i el passat dilluns vaig patir i gaudir com un menut. Però una cosa no em va agradar... i és que deprés de molts anys (jo sempre l'he recordat en valencià), la megafonia del camp de futbol ha estat majoritàriament en castellà. Ser seguidor del VCF no és el mateix que ser del FC Barcelona o el Reial Madrid. Nosaltres no seguim al nostre equip perque guanya 2 o 3 títols cada temporada. Nosaltres som del València perque és un dels equips de la nostra terra, el VCF forma part de nosaltres, l'hem mamat des de menuts, com l'idioma. Per a nosaltres Fernando va ser el millor jugador del món, com també ho va ser Mendieta o Albelda, i ningú va guanyar la bota d'or ni va costar 100 milions d&#

Qualsevol persona sent una alegria molt gran quan acaba l'institut, una carrera universitària, un màster, un cicle formatiu o símplement un curset de 30 hores. Formar-se personal i professionalment sempre és positiu, i quan més et costa, més orgullós/a estàs. Però ara resulta que als polítics de torn sembla que els regalen els màsters... i això a la gent normal no ens agrada. Un màster és molt car, i a més, costa molt de cursar si al mateix temps has de treballar o criar. Suposa dormir poques hores, gastar-se molts diners i fer molta feina...  Però, per què certes persones el poden aconseguir sense assistir a classe o amb convalidacions que semblen qüestionables? A més a més, hem d'escoltar a aquests personatges dir mentides constants. No tenen vergonya de dir que obtenir un títol de manera irregular no és un tema important. Però no hem de callar, no podem permetre que es burlen de nosaltres, que menyspreen allò que per a nosaltres és tant important,  l'educació . Per