Salta al contingut principal

Entrades

L'Espanya de la vergonya

Mirem a altres paísos i ens pensem que som cool! , que tenim una mentalitat molt oberta  i que som molt progres . Mirem als EEUU i ens agafem dels cabells al pensar que Trump ha estat escollit president. Tampoc entenem el per què de tanta censura a China  o altres paísos amb menys llibertats, i creiem que som afortunats perque res d'això ens passa a nosaltres. Però cal obrir els ulls! A Espanya no tenim a Trump, però tenim a M.Rajoy (i supose que tots sabem qui és M.Rajoy, encara que no he escrit el seu nom complet). Un president que fa rodes de premsa per plasma. Però el més espectacular de tot és la seua retòrica. Quin discurs... ens deixa a tots en la boca oberta cada vegada que comunica alguna cosa. Respecte a la censura, què dir després del cas Valtonyc , condemnat per cantar en contra de la corona... I així podriem estar dies i dies, parlant de les vergonyes d'aquell país que un dia vam creure que era obert, progressista i socialment molt desenvolupat... però no, m...

Realment importa l'educació a Espanya?

Sistema Educatiu, mestres, política lingüística, lleis educatives... L'educació sempre ha estat al punt de mira dels ciutadans i els mitjans de comunicació. La professió de mestre o professor està cada vegada més infravalorada. Es parla més de les vacances que tenim, o del nostre sou, que del recursos dels que disposem, o el valor que tenim per a la societat. A més, sembla que totes i tots podem posar en dubte la feina del mestre (que si ha suspès al meu fill o filla, que si envia deures i això ja no està de moda, que si no envia deures a casa...), i actualment tot el món està capacitat per criticar o posar en dubte la nostra tasca. Però poques vegades parlem de com el sistema polític dificulta la tasca dels docents. Poc es parla del pacte educatiu que per cert, s'ha tornat a trencar . Poc es parla de les multiples lleis educatives que cada partit elabora sense tenir en compte a la comunitat educativa... d'això no parlem. Però fent una ullada als periòdics més l...

La història de sempre...

Sembla que torna estar de moda el debat lingüístic. Clar, parlar de Camps, la Gurtel, Bárcenas, etc no li agrada al govern. Per això, el govern espanyol ha pensat en utilitzar el 155 per afegir una casella en la que el castellà pot passar a ser llengua vehicular a Catalunya. Per què? supose que per tocar el nas, com sempre. I tot açò m'ha fet pensar... per què voldran treure el català de les aules a Catalunya? estarà el castellà en perill d'extinció? si és així, jo que he viscut a Barcelona més de 3 anys no ho he notat. Però si anem més enllà, el que la meua experiència em diu és que aquells que viuen a València, Catalunya, Galícia... i tenen la sort de parlar un idioma propi, resulta que també saben parlar castellà! uauh, quina passada, no?  en canvi, què passa amb aquells que hi viuen allí i són castellanoparlants? saben també parlar i/o comunicar-se amb l'idioma oficial d'aquell territori? Evidentment, molta gent sí que ho podrà fer, però el que tinc clar és...

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les  Conferences  amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com  Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies de...

Feliç curs 2017/2018

El mes d'agost està a punt de finalitzar, i per tant, les vacances se'ns acaben. Sí estàs llegint i et dediques a l'educació, no crec que t'agrade el que estic dient.. en cas de no ser mestra o mestre, quasi amb tota seguretat pensaràs que "ja ho teniem bé"... perque així pensa la majoria. En el meu cas, jo ja he començat a treballar, i estic en allò que més m'agrada, organitzar l'aula i planificar allò que faré la primera setmana. Cal dir que al districte escolar que jo treballe, els alumnes no comencen fins el 5 de setembre. Aula 26 a l'escola HES (Oregon, EEUU) Com li passa a tot el món, no és fàcil la tornada al treball després d'unes merescudes vacances, però una cosa molt positiva que tenim els mestres és que no hi ha dos anys iguals, i cada mes de setembre podem fer un "reset" i començar de nou. Per tant, la il·lusió mai la perdem. Mai ens ho diran, però en els 7 anys que porte a la professió (vaig a començar el meu 8...

Ningú pensa en ell... l'arbitre del Barça-Madrid

Tot i la distància, és impossible no enterar-se de com ha quedat el "clásico"... encara que per a mi, un bon clàssic és el derbi valencià: València CF-Llevant UE. Però clar, tots els mitjans de comunicació es fan resó del partit, i sobretot, de l'actuació arbitral. Altra vegada... i es que sembla que la nova temporada comença igual que va acabar la passada temporada, amb una lluita constant per veure a qui afavoreix més l'arbitre, si al Barça o al Madrid. Però ningú pensa en ell... pobre arbrite. Quin marró haver de pitar un Barça-Madrid. I les preguntes existencials que s'haurà fet eixa persona abans, durant i després del partit... " Però a qui he d'ajudar? al Madrid? al Barça? als dos? i com ho faig?" Molt més fàcil per a ell hagués estat pitar un Madrid-Màlaga o un Barça-Celta (per dir dos partits al atzar). D'entrada, ja es sap qui eixirà guanyant... Però, pitar un Madrid-Barça? Quina putada li feren a De Burgos Bengoetxea...

Hola de nou!

Ja fa temps que vaig crear aquest blog. Sóc mestre i vaig crear Eixida d'Emergència per compartir fotos d'allò que em semblava interessant. Però com podeu veure, ja fa més de dos anys que no he publicat res. Ja fa un temps que estic pensant : "m'agrdaria expressar el que opine o pense, sense importar el tema"... i que millor que aprofitar aquesta web per començar.  A més, a l'estar vivint als EEUU, trobe molt a faltar escriure en la meua llengua. No sé amb quina freqüència ho faré, però per ganes no serà! Text modificat el 24 de juliol de 2017