Passa al contingut principal

Feliç curs 2017/2018

El mes d'agost està a punt de finalitzar, i per tant, les vacances se'ns acaben. Sí estàs llegint i et dediques a l'educació, no crec que t'agrade el que estic dient.. en cas de no ser mestra o mestre, quasi amb tota seguretat pensaràs que "ja ho teniem bé"... perque així pensa la majoria.

En el meu cas, jo ja he començat a treballar, i estic en allò que més m'agrada, organitzar l'aula i planificar allò que faré la primera setmana. Cal dir que al districte escolar que jo treballe, els alumnes no comencen fins el 5 de setembre.

Aula 26 a l'escola HES (Oregon, EEUU)

Com li passa a tot el món, no és fàcil la tornada al treball després d'unes merescudes vacances, però una cosa molt positiva que tenim els mestres és que no hi ha dos anys iguals, i cada mes de setembre podem fer un "reset" i començar de nou. Per tant, la il·lusió mai la perdem.
Mai ens ho diran, però en els 7 anys que porte a la professió (vaig a començar el meu 8é), la primera impressió que sempre m'emporte a casa els primers dies de feina, és la il·lusió i les ganes amb que comencem. En general, totes i tots venim amb la ment carregada de noves idees, propostes i projectes per intentar millorar a la nostra feina. I, quí s'emporta el benefici de la nostra millora? els més menuts. I això passa tant a Espanya com als Estats Units, i supose que a la resta del món. Qué significa això? significa que la nostra professió està molt viva i que tenim l'obligació de continuar així, ja que la societat ens ho demana. Tan sols hem de veure en quin món vivim, un món ple d'odi, ràbia i rencor.
Però amb nosaltres està el canvi. La nostra felicitat per fer el que ens agrada (ensenyar), el nostre esforç per millorar dia a dia, i la igualtat amb que tractem als nostres alumnes, vinguen d'on vinguen i parlen com parlen, és el primer pas per canviar aquesta situació.

Així que tans sols hem queda desitjar a totes i tots els meus companys, un fantàstic curs 2017/2018.

Gràcies!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió!  Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...