Passa al contingut principal

Feliç curs 2017/2018

El mes d'agost està a punt de finalitzar, i per tant, les vacances se'ns acaben. Sí estàs llegint i et dediques a l'educació, no crec que t'agrade el que estic dient.. en cas de no ser mestra o mestre, quasi amb tota seguretat pensaràs que "ja ho teniem bé"... perque així pensa la majoria.

En el meu cas, jo ja he començat a treballar, i estic en allò que més m'agrada, organitzar l'aula i planificar allò que faré la primera setmana. Cal dir que al districte escolar que jo treballe, els alumnes no comencen fins el 5 de setembre.

Aula 26 a l'escola HES (Oregon, EEUU)

Com li passa a tot el món, no és fàcil la tornada al treball després d'unes merescudes vacances, però una cosa molt positiva que tenim els mestres és que no hi ha dos anys iguals, i cada mes de setembre podem fer un "reset" i començar de nou. Per tant, la il·lusió mai la perdem.
Mai ens ho diran, però en els 7 anys que porte a la professió (vaig a començar el meu 8é), la primera impressió que sempre m'emporte a casa els primers dies de feina, és la il·lusió i les ganes amb que comencem. En general, totes i tots venim amb la ment carregada de noves idees, propostes i projectes per intentar millorar a la nostra feina. I, quí s'emporta el benefici de la nostra millora? els més menuts. I això passa tant a Espanya com als Estats Units, i supose que a la resta del món. Qué significa això? significa que la nostra professió està molt viva i que tenim l'obligació de continuar així, ja que la societat ens ho demana. Tan sols hem de veure en quin món vivim, un món ple d'odi, ràbia i rencor.
Però amb nosaltres està el canvi. La nostra felicitat per fer el que ens agrada (ensenyar), el nostre esforç per millorar dia a dia, i la igualtat amb que tractem als nostres alumnes, vinguen d'on vinguen i parlen com parlen, és el primer pas per canviar aquesta situació.

Així que tans sols hem queda desitjar a totes i tots els meus companys, un fantàstic curs 2017/2018.

Gràcies!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona.  Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen?  Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les  Conferences  amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com  Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres