L'Espanya de la vergonya

Mirem a altres paísos i ens pensem que som cool!, que tenim una mentalitat molt oberta  i que som molt progres. Mirem als EEUU i ens agafem dels cabells al pensar que Trump ha estat escollit president. Tampoc entenem el per què de tanta censura a China o altres paísos amb menys llibertats, i creiem que som afortunats perque res d'això ens passa a nosaltres.

Però cal obrir els ulls! A Espanya no tenim a Trump, però tenim a M.Rajoy (i supose que tots sabem qui és M.Rajoy, encara que no he escrit el seu nom complet). Un president que fa rodes de premsa per plasma. Però el més espectacular de tot és la seua retòrica. Quin discurs... ens deixa a tots en la boca oberta cada vegada que comunica alguna cosa.

Respecte a la censura, què dir després del cas Valtonyc, condemnat per cantar en contra de la corona...

I així podriem estar dies i dies, parlant de les vergonyes d'aquell país que un dia vam creure que era obert, progressista i socialment molt desenvolupat... però no, mai ho ha estat (o això pense jo).

A més, per acabar-ho de rematar, tenim una fundació per recordar a Franco. És difícil d'explicar però així és... una fundació per exaltar a un dictador i que pot publicar tweets com aquest:

Però com no tenim prou amb l'existència de la Fundació F. Franco (que per cert, a Alemanya sembla que li van bloquejar el twitter...), ara resulta que fer apologia del Franquisme desgrava a hisenda, tant com fer una aportació a una onegé. 

Hui ho he escoltat al programa La Ventana de La Ser i m'he quedat al·lucinat... quina vergonya de país!!

    

Com et quedes? 

A mi, personalment, tot açò em dona fàstic, molt de fàstic...