L'Espanya de la vergonya

Mirem a altres paísos i ens pensem que som cool!, que tenim una mentalitat molt oberta i que som molt progres. Mirem als EEUU i ens agafem dels cabells al pensar que Trump ha estat escollit president. Tampoc entenem el per què de tanta censura a China o altres paísos amb menys llibertats, i creiem que som afortunats perque res d'això ens passa a nosaltres.

Però cal obrir els ulls! A Espanya no tenim a Trump, però tenim a M.Rajoy (i supose que tots sabem qui és M.Rajoy, encara que no he escrit el seu nom complet). Un president que fa rodes de premsa per plasma. Però el més espectacular de tot és la seua retòrica. Quin discurs... ens deixa a tots en la boca oberta cada vegada que comunica alguna cosa.

Respecte a la censura, què dir després del cas Valtonyc, condemnat per cantar en contra de la corona...

I així podriem estar dies i dies, parlant de les vergonyes d'aquell país que un dia vam creure que era obert, progressista i socialment molt desenvolupat... però no, mai ho ha estat (o això pense jo).

A més, per acabar-ho de rematar, tenim una fundació per recordar a Franco. És difícil d'explicar però així és... una fundació per exaltar a un dictador i que pot publicar tweets com aquest:

Però com no tenim prou amb l'existència de la Fundació F. Franco (que per cert, a Alemanya sembla que li van bloquejar el twitter...), ara resulta que fer apologia del Franquisme desgrava a hisenda, tant com fer una aportació a una onegé.

Hui ho he escoltat al programa La Ventana de La Ser i m'he quedat al·lucinat... quina vergonya de país!!

Com et quedes?

A mi, personalment, tot açò em dona fàstic, molt de fàstic...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això

Més informació

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona. Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen? Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

Més informació

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les Conferences amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres

Més informació

Cercar en aquest blog