L'Espanya de la vergonya

Mirem a altres paísos i ens pensem que som cool!, que tenim una mentalitat molt oberta i que som molt progres. Mirem als EEUU i ens agafem dels cabells al pensar que Trump ha estat escollit president. Tampoc entenem el per què de tanta censura a China o altres paísos amb menys llibertats, i creiem que som afortunats perque res d'això ens passa a nosaltres.

Però cal obrir els ulls! A Espanya no tenim a Trump, però tenim a M.Rajoy (i supose que tots sabem qui és M.Rajoy, encara que no he escrit el seu nom complet). Un president que fa rodes de premsa per plasma. Però el més espectacular de tot és la seua retòrica. Quin discurs... ens deixa a tots en la boca oberta cada vegada que comunica alguna cosa.

Respecte a la censura, què dir després del cas Valtonyc, condemnat per cantar en contra de la corona...

I així podriem estar dies i dies, parlant de les vergonyes d'aquell país que un dia vam creure que era obert, progressista i socialment molt desenvolupat... però no, mai ho ha estat (o això pense jo).

A més, per acabar-ho de rematar, tenim una fundació per recordar a Franco. És difícil d'explicar però així és... una fundació per exaltar a un dictador i que pot publicar tweets com aquest:

Però com no tenim prou amb l'existència de la Fundació F. Franco (que per cert, a Alemanya sembla que li van bloquejar el twitter...), ara resulta que fer apologia del Franquisme desgrava a hisenda, tant com fer una aportació a una onegé.

Hui ho he escoltat al programa La Ventana de La Ser i m'he quedat al·lucinat... quina vergonya de país!!

Com et quedes?

A mi, personalment, tot açò em dona fàstic, molt de fàstic...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Més informació

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Més informació

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió! Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...

Més informació

Cercar en aquest blog