M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat.

Però sabeu què? Està passant! M’està passant!

Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències?

Dos vegades a l'any es realitzen les Conferences amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com  Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres estudiants. Cadascuna disposa de 20 minuts per conèixer a la nova mestra o mestre, i per saber com li està anant al seu fill o filla  a l’escola.

Són dies llargs, que acaben a les 20.00h. Cal tenir en compte que a Oregon, a les 8 de la nit la gran majoria ja ha sopat i està quasi a punt per anar a dormir.

Per tant, i molt raonablement, el divendres no treballem. El tenim per descansar i recuperar les hores de més que hem fet durant les Conferències.  

Què fan el alumnes? Sincerament, no ho sé. La major part de la població treballa a l'agricultura, molts migren d'un poble o ciutat a un altra en busca d'oportunitats laborals (pesca, agricultura, etc) i per tant, moltes de les famílies no tenen amb qui deixar els més menuts. Però el més curiós de tot és que no he escoltat ni una sola queixa. No l’he escoltat aquest any, ni els anteriors tampoc. Amb les que ara estic realitzant, és la quinta vegada que fem conferències, i a part de no escoltar cap queixa, l'assistència ha estat espectacular. En dos anys que estic treballant ací, i el que portem del tercer, sols m’ha fallat una família.

No puc imaginar res semblant a Espanya. Tots ens tiraríem les mans al cap amb els mestres... divendres sense treballar per unes simples reunions? Alumnes sense escola durant 3 dies (dimecres, dijous i divendres). Quina bogeria! 

Evidentment, i com passa a tots els sistemes educatius, el sistema americà té moltes coses a millorar, però pel que respecta al tracte amb famílies i el respecte que li donen a la professió de mestre o professor, a mi m'ha sorprès gratament.

Des de que estic ací, mai m'he trobat amb l'obligació de defensar la meua professió, i això és tot un èxit. No busquem l’admiració, ni tampoc el reconeixement, sols el respecte per fer allò que ens apassiona i que al mateix temps és tant important per a la nostra societat.

A més, vaig a contar-vos un secret. L’últim dia de cada quart (el curs escolar està dividit en 4 quarts), està catalogat com a Work Day. Sabeu què significa? Que els alumnes tampoc venen a l’escola per a que mestres i professors dediquen el dia a posar les notes al butlletí.

Jo no sé vosaltres, però jo estic en shock!

Cartell informatiu de les Conferències a la HES