Passa al contingut principal

Realment importa l'educació a Espanya?

Sistema Educatiu, mestres, política lingüística, lleis educatives... L'educació sempre ha estat al punt de mira dels ciutadans i els mitjans de comunicació.

La professió de mestre o professor està cada vegada més infravalorada. Es parla més de les vacances que tenim, o del nostre sou, que del recursos dels que disposem, o el valor que tenim per a la societat. A més, sembla que totes i tots podem posar en dubte la feina del mestre (que si ha suspès al meu fill o filla, que si envia deures i això ja no està de moda, que si no envia deures a casa...), i actualment tot el món està capacitat per criticar o posar en dubte la nostra tasca.

Però poques vegades parlem de com el sistema polític dificulta la tasca dels docents. Poc es parla del pacte educatiu que per cert, s'ha tornat a trencar. Poc es parla de les multiples lleis educatives que cada partit elabora sense tenir en compte a la comunitat educativa... d'això no parlem.

Però fent una ullada als periòdics més llegits de l'estat espanyol, m'he emportat una sorpresa (en realitat no ha estat cap sorpresa, perque ja m'ho imaginava). Cap dels periòdics que he visitat, porta una secció anomenada EDUCACIÓ al sen encapçalament. I això que he trobat tot tipus de seccions, i he de dir que molt variades: 


No vull dir que les entrades que hi ha als diferents periòdics no són importants, però si que em sorprèn que un dels pilars bàsics de la nostra societat, i amb tanta importància com és l'educació, no tinga cap espai entre tots aquestos periòdics... 

Pot ser l'educació no importa tant com es predica quan interessa... pot ser l'educació tan sols és una ferramenta política per a manipular a la societat i crear controvèrsia... no ho sé. Però el que tinc molt clar és que l'educació és molt més important que la majoria de les coses que s'escriuen o diuen diàriament a un mitjà de comunicació.

Possiblement, un país que cuidara més la seua educació, no tindría el problemes que actualment pateix la nostra societat. Ja que una societat educada sempre serà una societat més capacitada. 

Capçaleres dels periòdics més llegits de l'estat espanyol a data de 29 de març de 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió!  Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...