La història de sempre...

Sembla que torna estar de moda el debat lingüístic. Clar, parlar de Camps, la Gurtel, Bárcenas, etc no li agrada al govern. Per això, el govern espanyol ha pensat en utilitzar el 155 per afegir una casella en la que el castellà pot passar a ser llengua vehicular a Catalunya. Per què? supose que per tocar el nas, com sempre.

I tot açò m'ha fet pensar... per què voldran treure el català de les aules a Catalunya? estarà el castellà en perill d'extinció? si és així, jo que he viscut a Barcelona més de 3 anys no ho he notat.

Però si anem més enllà, el que la meua experiència em diu és que aquells que viuen a València, Catalunya, Galícia... i tenen la sort de parlar un idioma propi, resulta que també saben parlar castellà! uauh, quina passada, no? en canvi, què passa amb aquells que hi viuen allí i són castellanoparlants? saben també parlar i/o comunicar-se amb l'idioma oficial d'aquell territori?

Evidentment, molta gent sí que ho podrà fer, però el que tinc clar és que aprendre en l'idioma d'allà on vius no impedeix aprendre al mateix temps el castellà. Però això tots ho saben, encara que molts no volen reconèixer-ho.

Per tant, em sorprèn que ara per ara el debat siga treure o no el català de les aules a Catalunya, i que en canvi no siga si a Espanya es comencen a ensenyar o no les altres lengües oficials de l'estat...

Uff, quina barbaritat acabe de dir!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això

Més informació

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona. Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen? Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

Més informació

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les Conferences amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres

Més informació

Cercar en aquest blog