La història de sempre...

Sembla que torna estar de moda el debat lingüístic. Clar, parlar de Camps, la Gurtel, Bárcenas, etc no li agrada al govern. Per això, el govern espanyol ha pensat en utilitzar el 155 per afegir una casella en la que el castellà pot passar a ser llengua vehicular a Catalunya. Per què? supose que per tocar el nas, com sempre.

I tot açò m'ha fet pensar... per què voldran treure el català de les aules a Catalunya? estarà el castellà en perill d'extinció? si és així, jo que he viscut a Barcelona més de 3 anys no ho he notat.

Però si anem més enllà, el que la meua experiència em diu és que aquells que viuen a València, Catalunya, Galícia... i tenen la sort de parlar un idioma propi, resulta que també saben parlar castellà! uauh, quina passada, no? en canvi, què passa amb aquells que hi viuen allí i són castellanoparlants? saben també parlar i/o comunicar-se amb l'idioma oficial d'aquell territori?

Evidentment, molta gent sí que ho podrà fer, però el que tinc clar és que aprendre en l'idioma d'allà on vius no impedeix aprendre al mateix temps el castellà. Però això tots ho saben, encara que molts no volen reconèixer-ho.

Per tant, em sorprèn que ara per ara el debat siga treure o no el català de les aules a Catalunya, i que en canvi no siga si a Espanya es comencen a ensenyar o no les altres lengües oficials de l'estat...

Uff, quina barbaritat acabe de dir!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Més informació

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Més informació

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió! Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...

Més informació

Cercar en aquest blog