Resposta a la Consulta Unitària dels Sindicats d'Educació a Catalunya

Una vegada feta la consulta unitària, estaria bé explicar per quin motiu s'ha trigat tant a fer aquesta consulta.

Sabem des de l'estiu que els centres no estan preparats. Les mestres i els mestres ens hem queixat públicament, i hem fet notar el nostre malestar. Però, des de l'administració sols hem rebut que pals.

Des del Departament d'Educació, han insinuat que si hi ha algun contagi serà culpa nostra, dels nostres cafès i els esmorzars. Han arribat a dir que els contagis seran cosa dels mestres i no dels alumnes, carregant-nos d'una responsabilitat que no ens toca. I tot això ho diu el departament per a cobrir-se les esquenes davant la mala gestió que han fet d'aquesta crisis.

Des del curs passat ens feren creure que buscarien espais per desdoblar classes, i no ho han fet. També comentaren que contractarien a professionals per poder baixar la ràtio, i a efectes reals, la baixada és insuficient. Era l'hora d'apostar per l'educació, i no ho han fet. Han tornat a demostrar que l'educació no és important!

Però tot això ja ho sabem (i ho sabeu) des del passat 1 de setembre. Per què una mobilització ara? per què no l'hem feta, per exemple, a partir del 14 de setembre amb el començament de curs?

Com sempre, anem tard. Necessitem a les famílies amb nosaltres, i fer una vaga quan el curs ja ha començat no ajuda. La vaga i les mobilitzacions eren necessàries a l'inici de curs. Calia exigir, abans de començar, els recursos necessaris per assegurar una tornada a l'escola segura.

Tinc la sensació que els sindicats cada vegada feu més política. Us agrada molt sortir a la televisió, fer-se la foto amb cada protesta i buscar noves afiliacions. Però s'allunyeu de nosaltres, dels treballadors.

Falta autocrítica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona. Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen? Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manife...

Més informació

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Més informació

El tema del màster sí que és important.

Qualsevol persona sent una alegria molt gran quan acaba l'institut, una carrera universitària, un màster, un cicle formatiu o símplement un curset de 30 hores. Formar-se personal i professionalment sempre és positiu, i quan més et costa, més orgullós/a estàs. Però ara resulta que als polítics de torn sembla que els regalen els màsters... i això a la gent normal no ens agrada. Un màster és molt car, i a més, costa molt de cursar si al mateix temps has de treballar o criar. Suposa dormir poques hores, gastar-se molts diners i fer molta feina... Però, per què certes persones el poden aconseguir sense assistir a classe o amb convalidacions que semblen qüestionables? A més a més, hem d'escoltar a aquests personatges dir mentides constants. No tenen vergonya de dir que obtenir un títol de manera irregular no és un tema important. Però no hem de callar, no podem permetre que es burlen de nosaltres, que menyspreen allò que per a nosaltres és tant important, l'educació . Per...

Més informació

Cercar en aquest blog