Passa al contingut principal

Resposta a la Consulta Unitària dels Sindicats d'Educació a Catalunya

Una vegada feta la consulta unitària, estaria bé explicar per quin motiu s'ha trigat tant a fer aquesta consulta.

 

Sabem des de l'estiu que els centres no estan preparats. Les mestres i els mestres  ens hem queixat públicament, i hem fet notar el nostre malestar. Però, des de l'administració sols hem rebut que pals.

 

Des del Departament d'Educació, han insinuat que si hi ha algun contagi serà culpa nostra, dels nostres cafès i els esmorzars. Han arribat a dir que els contagis seran cosa dels mestres i no dels alumnes, carregant-nos d'una responsabilitat que no ens toca.  I tot això ho diu el departament per a cobrir-se les esquenes davant la mala gestió que han fet d'aquesta crisis.  

 

Des del curs passat ens feren creure que buscarien espais per desdoblar classes, i no ho han fet. També comentaren que contractarien a professionals per poder baixar la ràtio, i a efectes reals, la baixada és insuficient. Era l'hora d'apostar per l'educació, i no ho han fet. Han tornat a demostrar que l'educació no és important! 

 

Però tot això ja ho sabem (i ho sabeu) des del passat 1 de setembre. Per què una mobilització ara? per què no l'hem feta, per exemple, a partir del 14 de setembre amb el començament de curs?

Com sempre, anem tard. Necessitem a les famílies amb nosaltres, i fer una vaga quan el curs ja ha començat no ajuda. La vaga i les mobilitzacions eren necessàries a l'inici de curs. Calia exigir, abans de començar, els recursos necessaris per assegurar una tornada a l'escola segura. 

 

Tinc la sensació que els sindicats cada vegada feu més política. Us agrada molt sortir a la televisió, fer-se la foto amb cada protesta i buscar noves afiliacions. Però s'allunyeu de nosaltres, dels treballadors. 


Falta autocrítica. 







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió!  Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...