Quina tranquil·litat...

Després d'unes llargues i dures oposicions, ja fa 11 anys que sóc Funcionari. Però vaig entrar al cos de mestres per la porta gran, amb la primera gran retallada de Zapatero. I des d'aquell dia, l'educació pública no ha parat de rebre pals i retallades.

Sempre hem estat en el punt de mira. Ens han criticat pel nostre sou i les nostres vacances, també han posat en dubte la nostra capacitat o motivació, i a més a més, quan sortim al carrer per demanar una millora en l'educació pública, rebem pals de qui no els hauriem de rebre: els familiars dels nostres alumnes!

Però ens hem acostumat a viure amb això. Sembla que les crítiques ja venen amb el sou...

Amb el tancament de les escoles la situació és totalment diferent. Vivim un nou paradigma, i estem realitzant una educació a distància d'emergència. No és el que voliem, perquè no estem preparats. Molts alumnes no tenen ordinador, ni wifi, ni els coneixements necessaris per treballar des de casa. Y des de l'escola no els hem pogut ajudar, perquè les escoles tampoc s'han digitalitzat a temps...

Però nosaltres hem donat una resposta exemplar. Ens hem adaptat a la situació, ens hem format, i hem donat la resposta que els nostres alumnes necessitaven. I el més espectacular de tot, ho hem fet sense l'ajuda de l'administració, que ha actuat malament i tard (com de costum).

Fem jornades infinites, passem hores i hores cara el telèfon mòbil i l'ordinador tractant de donar resposta als dubtes de familiars i alumnes, i clar està, ho fem perquè ens agrada, i perquè forma part de nosaltres (es diu vocació). Però ara ningú ens diu res... no s'escriuen articles dient que aquells mestres "desmotivats" i "amb poca formació" s'han actualitzat en poc més d'un mes.

Però no em malinterpreteu, no estic buscant un copet a l'esquena, ni un article dient que som la bomba!! Simplement demane la tranquil·litat que ara tenim, per a sempre. Seria un luxe notar que, una vegada tornem a la normalitat, la opinió sobre nosaltres és un altra. Ens ho hem guanyat!

Diuen que el COVID canviarà moltes coses en el futur... i jo ho estic desitjant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Més informació

Imposem coneixement!

Sóc valencià, de la Ribera Alta, i he estudiat en valencià. A vegades pense que he de demanar perdó, sembla que a la gent no li agrada que a València parlem valencià. Ara, en el tema educatiu, resulta que els mestres adoctrinem, imposem o jo qué sé quantes barbaritats més. Sabies que la meitat dels valencians no parlen valencià ? Hi ha escoles infantils on s'estudia en valencià, però això a la gent no li agrada. Volen "libertad" per a escollir en quina llengua estudiar. I jo pense, quina llibertat té aquella o aquell que sols parla castellà? Pot escollir en quina llengua parlar quan es faça gran? No hi ha major llibertat que poder escollir, i per a escollir es necessita saber! Qui estudia en valencià, acaba parlant valencià i castellà, és a dir, es converteix en una persona bilingüe. Quin luxe, no? Podem dir el mateix d'aquells que estudien en castellà? Per sort, jo he estudiat en valencià i ara puc parlar tant en castellà com en la meua llengua materna. Sab...

Més informació

Companyes i companys, feliç inici de curs!

Ha arribat el mes de setembre, i per tant, un nou curs escolar. I com cada any, una nova oportunitat per millorar. No importa si portem 2, 3 o 10 anys treballant, cada any és diferent. Personalment, m’he passat tot l’estiu sense voler que arribe el primer dilluns de setembre, no vos vaig a enganyar... Però quan més s'aproxima, més creix aquest sentiment de nerviosisme, emoció, dubte i il·lusió. Així és, il·lusió! Són moltes experiències les que vivim a la primera setmana de setembre, saber quines seran les meues noves i nous companys, quins alumnes tindré, com anirà el curs escolar, etc. A més, i com cada any, tenim una revàlida per millorar allò que no ens va eixir tant be els anys anteriors. Dedicar-te a l’ensenyament és ser afortunat . Alhora que ensenyem, transmetem una sèrie de valors i sentiments que van més enllà de les matemàtiques, la lectura o l’història. Tenim una responsabilitat molt gran, una responsabilitat que fa de la nostra feina una forma de viure. Per...

Més informació

Cercar en aquest blog