Quina tranquil·litat...

Després d'unes llargues i dures oposicions, ja fa 11 anys que sóc Funcionari. Però vaig entrar al cos de mestres per la porta gran, amb la primera gran retallada de Zapatero. I des d'aquell dia, l'educació pública no ha parat de rebre pals i retallades.

Sempre hem estat en el punt de mira. Ens han criticat pel nostre sou i les nostres vacances, també han posat en dubte la nostra capacitat o motivació, i a més a més, quan sortim al carrer per demanar una millora en l'educació pública, rebem pals de qui no els hauriem de rebre: els familiars dels nostres alumnes!

Però ens hem acostumat a viure amb això. Sembla que les crítiques ja venen amb el sou...

Amb el tancament de les escoles la situació és totalment diferent. Vivim un nou paradigma, i estem realitzant una educació a distància d'emergència. No és el que voliem, perquè no estem preparats. Molts alumnes no tenen ordinador, ni wifi, ni els coneixements necessaris per treballar des de casa. Y des de l'escola no els hem pogut ajudar, perquè les escoles tampoc s'han digitalitzat a temps...

Però nosaltres hem donat una resposta exemplar. Ens hem adaptat a la situació, ens hem format, i hem donat la resposta que els nostres alumnes necessitaven. I el més espectacular de tot, ho hem fet sense l'ajuda de l'administració, que ha actuat malament i tard (com de costum).

Fem jornades infinites, passem hores i hores cara el telèfon mòbil i l'ordinador tractant de donar resposta als dubtes de familiars i alumnes, i clar està, ho fem perquè ens agrada, i perquè forma part de nosaltres (es diu vocació). Però ara ningú ens diu res... no s'escriuen articles dient que aquells mestres "desmotivats" i "amb poca formació" s'han actualitzat en poc més d'un mes.

Però no em malinterpreteu, no estic buscant un copet a l'esquena, ni un article dient que som la bomba!! Simplement demane la tranquil·litat que ara tenim, per a sempre. Seria un luxe notar que, una vegada tornem a la normalitat, la opinió sobre nosaltres és un altra. Ens ho hem guanyat!

Diuen que el COVID canviarà moltes coses en el futur... i jo ho estic desitjant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això

Més informació

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona. Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen? Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

Més informació

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les Conferences amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres

Més informació

Cercar en aquest blog