Passa al contingut principal

Quina tranquil·litat...


 
Després d'unes llargues i dures oposicions, ja fa 11 anys que sóc Funcionari. Però vaig entrar al cos de mestres per la porta gran, amb la primera gran retallada de Zapatero. I des d'aquell dia, l'educació pública no ha parat de rebre pals i retallades.

Sempre hem estat en el punt de mira. Ens han criticat pel nostre sou i les nostres vacances, també han posat en dubte la nostra capacitat o motivació, i a més a més, quan sortim al carrer per demanar una millora en l'educació pública, rebem pals de qui no els hauriem de rebre: els familiars dels nostres alumnes!

Però ens hem acostumat a viure amb això. Sembla que les crítiques ja venen amb el sou...

Amb el tancament de les escoles la situació és totalment diferent. Vivim un nou paradigma, i estem realitzant una educació a distància d'emergència. No és el que voliem, perquè no estem preparats. Molts alumnes no tenen ordinador, ni wifi, ni els coneixements necessaris per treballar des de casa. Y des de l'escola no els hem pogut ajudar, perquè les escoles tampoc s'han digitalitzat a temps... 

Però nosaltres hem donat una resposta exemplar. Ens hem adaptat a la situació, ens hem format, i hem donat la resposta que els nostres alumnes necessitaven. I el més espectacular de tot, ho hem fet sense l'ajuda de l'administració, que ha actuat malament i tard (com de costum). 



Fem jornades infinites, passem hores i hores cara el telèfon mòbil i l'ordinador tractant de donar resposta als dubtes de familiars i alumnes, i clar està, ho fem perquè ens agrada, i perquè forma part de nosaltres (es diu vocació). Però ara ningú ens diu res... no s'escriuen articles dient que aquells mestres "desmotivats" i "amb poca formació" s'han actualitzat en poc més d'un mes. 


Però no em malinterpreteu, no estic buscant un copet a l'esquena, ni un article dient que som la bomba!! Simplement demane la tranquil·litat que ara tenim, per a sempre. Seria un luxe notar que, una vegada tornem a la normalitat, la opinió sobre nosaltres és un altra. Ens ho hem guanyat!  

Diuen que el COVID canviarà moltes coses en el futur... i jo ho estic desitjant!







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això...

Vaga de l'Ensenyament Públic #29N

Fotos de la vaga de l'Ensenyament Públic el 29 de novembre de 2018 (Barcelona)

Hola de nou!

Ja fa temps que vaig crear aquest blog. Sóc mestre i vaig crear Eixida d'Emergència per compartir fotos d'allò que em semblava interessant. Però com podeu veure, ja fa més de dos anys que no he publicat res. Ja fa un temps que estic pensant : "m'agrdaria expressar el que opine o pense, sense importar el tema"... i que millor que aprofitar aquesta web per començar.  A més, a l'estar vivint als EEUU, trobe molt a faltar escriure en la meua llengua. No sé amb quina freqüència ho faré, però per ganes no serà! Text modificat el 24 de juliol de 2017