El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray, han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!!
Després de tants anys de retallades i mentides, la comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga, amb un alt seguiment als carrers de Barcelona.
Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen?
Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestacions acaben amb la lectura d’un manifest, em faig les següents preguntes:
- Per què mai hi ha cap representant del govern al final d'una manifestació per escoltar allò que es reclama?
- Per què un conseller ignora a aquells treballadors que no estan contents amb les seves polítiques?
- Per què la classe política governa sense escoltar al poble?
Per respecte, per dignitat, i per compromís amb la població a la qual representen, penso que hauria de ser obligat que al final de cada manifestació, com a mínim un responsable del govern, hauria d’escoltar allò que el poble els està reclamant.
Es tracta simplement d’educació!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada