Passa al contingut principal

Ja ha arribat el 2021, i ara què?

Diumenge, 31 de desembre de 2020, i gairebé totes i tots al sofà de casa, cara la televisió. Són les 23:59 i el moment que tant hem esperat ha arribat. El 2020 ja és història, però sempre serà recordat com l'any de la Covid.

Al món educatiu, un any per a oblidar, però també per a recordar. La pandèmia ha tret a la llum la feblesa del sistema educatiu. Les retallades dels anys de la crisis i la falta d'inversió han multiplicat els efectes d'aquesta pandèmia. 


El passat mes de març, les escoles van tancar, però l'educació va continuar. Tant mestres com alumnes van treballar i donar el 120% per minimitzar els efectes d'aquest tancament, però el resultat final no va ser l'esperat. La bretxa digital, social i salarial van multiplicar les desigualtats entre alumnes. 

Però aquestes desigualtats també van colpejar a mestres i professionals de l'educació, ja que no totes i tots tenien adquirit un nivell bàsic de la tan necessària Competència Digital.



Presencialitat

Al setembre començà el nou curs escolar, i ho va fer de manera presencial (no sabem si degut a que era una necessitat educativa o econòmica), però tot i haver disposat de més de 5 mesos per millorar les condicions de presencialitat, seguim amb les mateixes mancances i problemes. Les mestres i els mestres que no tenien un control informàtic bàsic, continuen sense tenir-lo, i els alumnes que no disposen de les condicions òptimes per treballar a casa, continuen sense tenir-les.  A més a més, continuem esperant els ordinadors amb connexió que l'administració havia de repartir entre les alumnes i els alumnes. Un quant a la millora de les instal·lacions, ni les tenim ni crec que arribran...

Entrem en l'any 2021

Per sort, el 2020 és història, però com ja hem comentat al primer paràgraf, aquest any l'hem de recordar i tenir-lo present per no repetir les errades del passat. 

Si volem una educació pública i de qualitat, les condicions han de millorar. Moltes escoles necessiten reformes urgents, bona ventilació i una calefacció en condicions. En quant a l'accés a internet, s'ha de garantir que totes i tots els alumnes tinguin accés en condicions igualitàries.

En quant a la presencialitat de l'educació, ha quedat demostrat que, sobre tot a l'educació primària, és necessària, per tant, els protocols de seguretat han de ser clars. No és possible que les mesures a prendre en cas d'un positiu es modifiquin continuament amb l'única intenció de maquillar els resultats i que sembli que el departament d'educació està fent un bon treball. 

Per al 2021 volem la fi de les mascaretes i la tornada a la normalitat, però sembla que això encara trigarà. Així que mentre esperem a la fi d'aquesta maleïda pandèmia, sols demanem una mica de sentit comú per part de l'administració. Estem cansats d'escoltar mentides i falses promeses, volem acció i inversió. 

Feliç any nou a totes i tots els professionals de l'educació, ho mereixeu! 


Para leer en castellano, leer la publicación en Medium: https://salvacuenca.medium.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Futbol i educació, educació i futbol.

No hi ha cap dubte que el futbol és molt passional. Que molts de nosaltres utilitzem el futbol per a desconnectar, alliberar-nos del dia a dia, no pensar en la feina o símplement passar una bona estona. Totes i tots ens enfadem o ens alegrem quan el nostre equip guanya o perd... i per què no dir-ho, algun insult que altre se'ns ha escapat. Jo porte molts anys anant a Mestalla, i com a tots, més d'una vegada he dit allò que no s'havia de dir... fins que un dia, diumenge a les 12h. i amb el camp ple de xiquets i xiquetes (no cal dir que el diumenge al matí és un horari molt familiar) vaig entendre que al futbol s'havia de ser educat. Recorde la cara d'alguns dels xiquets que tenia al meu voltant quan algú insultava a l'arbitre o a la mare d'algun jugador. Elles i ells no entenien res, inclús es sentien incòmodes. Des d'aquell dia, i ja fa molts anys, procure ser respectuós amb l'arbitre i/o els rivals. Però clar, al camp hi ha molta gent i això

Reflexió sobre la Vaga d'Educació de 5 dies: polítics amb poca educació!

El mes de març ha sigut un mes molt reivindicatiu, i és que l’actual govern català, i en concret, el seu conseller d'educació Josep Gonzàlez-Cambray , han aconseguit allò que ningú era capaç, ajuntar a tots els sindicats!! Després de tants anys de retallades i mentides , l a comunitat educativa ha dit prou, i per això, es van convocar 5 dies de vaga , amb un alt seguiment als carrers de Barcelona.  Però una vegada finalitzada aquesta vaga, és l’hora de reflexionar. Tenim els polítics que mereixem? És la classe política respectuosa amb els ciutadans als quals representen?  Quan un col·lectiu, sigui el que sigui, convoca una vaga, significa que no estan contents amb les decisions preses pels seus representants. Significa, que inclús havent guanyat les eleccions, la feina feta no contenta als treballadors, per tant, l’obligació dels polítics hauria de ser, com a mínim, escoltar allò que els manifestants estan demanant. En conseqüència, i tenint en compte que normalment les manifestaci

M'està passant...

Imagineu que a Espanya els Mestres gaudiren d’un dia de festa després de les reunions o tutories amb mares i pares. Es més, imagineu que durant els dos dies de duració d’aquestes reunions no hi haguera escola. Què vos sembla? Jo no m’ho he pogut imaginar. Podria ser motiu de mega conflicte nacional. Crear una guerra civil entre mestres i els seus simpatitzants, contra la resta de la població... un conflicte social quasi a l’altura del de Catalunya. Es més, si es fera un referèndum per debatre aquesta possibilitat, estic segur que el NO guanyava amb molta claredat. Però sabeu què? Està passant! M’està passant! Hui és el segon dia de Conferències al districte escolar on estic treballant. Què són això de les Conferències? Dos vegades a l'any es realitzen les  Conferences  amb famílies, que no és altra cosa que allò que nosaltres coneguem com  Tutories o Reunions amb Mares i Pares. Durant dos dies, dimecres i dijous, ens reunim una a una amb totes les famílies dels nostres